A l’indret on s’alça actualment el Castell de Can Feu hi hagué, als segles IX-X, una vil·la -una explotació agrícola- altmedieval relacionada amb la família dels Sobarber.
Al segle XII la vil·la esdevé una casa fortificada centre d’un territori que anava minvant a causa de les donacions piadoses que els Sobarber primer i els Togores després feien bàsicament als monestirs.
En algun moment del segle XVI hi ha un greu incendi que malmet profundament l’edificació principal i que fa que sigui també coneguda com la Torre Cremada.
A l’últim quart del segle XVII Pau de Feu i Soler comprà la propietat, en aquest moment consolidada com a explotació agrícola.
Al segle XVIII, Can Feu és el centre logístic de les nombroses propietats dels Feu, per als quals la masia és un lloc de descans i d’esbarjo.
A finals del segle XIX Josep Nicolau, darrer dels Olzina de Riu-sec descendent dels Feu, construeix l’edificació que ha arribat fins avui.
Des de l’any 2007 el Castell de Can Feu s’ha recuperat per a la ciutat i actualment és de titularitat municipal. L’edifici serà rehabilitat i es crearà, al voltant, un futur parc urbà de 63 hectàrees.
